Qui sóc o no sóc no té importància (per mi si,  però no per vosaltres)

Perquè parlant en "nom" meu m'agradaria parlar de tots. De com ens dol, l'existència, 

a totes aquelles persones que potser vivim al marge que no és aquell indret fosc d'algú sense papers, sense família o sense llar, però si el marge de la solitud i la desesperança, el marge de la incomprensió i de la metamorfosi canviant del TOC, que fins i tot sovint no es reconeix entre iguals.

TRANSTORN OBSESSIU (i a vegades compulsiu)

Malgrat els patrons i similituds evidents no hi ha un TOC igual, fins i tot entre el TOC d'un mateix, doncs el TOC canvia i es reinventa constantment com el més llest dels camaleons.

I avui, en el meu cas, li sumo el mal d'esquena i un mal de panxa persistent. El menjar em fa mal. El pensar em fa mal. Quasi tot em fa mal i em vaig quedant sol i dolgut. Arribarà el dia en que em doldran també les orelles i la vista i m'aniré quedant sord i cec i trist i mut.

Tot i així, amb l'escriptura busco aquest últim salvavides que em permeti flotar entre aquesta desesperança crònica i emergir, com hauria de poder emergir qualsevol de vosaltres. Tothom hauria de tenir eñ dret a viure en pau i a gaudir de la serenor malgrat ens esperi un futur força ennuvolat i un planeta maltractat que ens farà pagar totes i cadascuna de les afrentes que ha rebut de part nostra.

Ens llegim demà.